Ens hem llevat cap a les 7h00 del matí, per a preparar tot el que necessitem i així poder sortir a les 8h00 del matí i arribar a Ste. Enimie a les 9h00 i poder començar a navegar amb temps suficient per a fer tot el recorregut amb una certa comoditat i temps. Recollim tot el nostre equipament, del cotxe i el coloquem en els bidons que ens han deixat i que transportarem amb el kaiac.
El dia es esplèndid i llueix un sol impressionant, en un cel increiblement blau, sense cap núbol. No podem desitjar unes millors condicions que aquestes. Comencem a remar a les 10h00 del matí per unes aigues que són tranquiles, tret d'algun pas en que l'aigua va més ràpida.
El paisatge és realment molt bonic, i les parets de roca harmonitzen perfectament amb una vegetació abundant i variada. La llum del sol fa ressaltar les diferents tonalitats de verd i fa sortir un color daurat molt especial a les roques que hi ha a un costat i un altre del riu.
Les aigues tranquiles alternen amb alguna petita corrent que a nosaltres ens sembla més forta del que vertaderament és. Al cap de una mica més d'una hora ens parem, per a descansar i beure una mica de l'agua que portem en els nostres bidons. Ens sembla que hem fet un llarg troç de tot el que hem de fer però no representa gaire res.
Hi ha molts llocs on escorar el kaiac i els aprofitem per a banyar-nos en les fresques aigues del riu i així alleujar el fort calor que fa. A mesura que anem baixant pel riu, cada cop més anem trobant més kaiacs i canoes, que han començat a navegar després de nosaltres, més endavant.
En una corba del riu, amb una forta corrent, un kaiac tripulat per dos persones grans s'ha quedat entravessat en una roca, i el kaiac de l'Aniol i l'Assumpció ha colpejat contra ell en passar per aquell lloc. Els navegants de l'altre kaiac, han donat un fort cop de rem, volent evitar la col·lisió i el resultat ha estat que el kaiac de l'Aniol i l'Assumpció ha volcat, quedant ells a sota, i intentant sortir, i treure el cap per no afogar-se. Completament dintre de l'aigua han aconseguit sortir i salvar l'embarcació i els rems, encara que la càmera fotogràfica s'ha submergit i ha deixat de funcionar.
La Núria i jo anavem davant d'ells i no hem vist aquest episodi, així que ho sabem pel que ens han explicat.
Passem per davant del Chateau de la Caze, convertit en un preciat hotel de 4 *, i que des del riu ens ofereix la seva millor cara.
Més endavant arribem a Hauterives, una agrupació de cases, no crec que s'en pugui dir poble, potser un "hameau" com diuen per aquí, que ha passat d'estar mig abandonat a ésser recuperat per al turisme, amb un enorme esforç per a restuarar les cases de pedra. Per a transportar el material de construcció ho fan amb l'ajut d'una tirolina, que travessa el riu. Com que és la meitat del nsotre recorregut ens parem per dinar i descansar una mica. Aprofitem per visitar aquest hameau, i fer algunes fotos. Dinem i ens banyem.
Després de dinar, seguim el nostre recorregut, fins el bonic poble de La Malène. Més endavant, el nostre kaiac, el de la Núria i el meu, colpeja una roca en una corba amb forta corrent d'aigua i capgirem el kaiac, quedant-nos aquest cop nosaltres, sota la embarcació, i arrossegats per la corrent del riu. Després d'uns minuts lluitant per sortir de sota el kaiac, ho aconseguim, sense haver patit cap mal. La càmara fotogràfica tampoc ha quedat malmesa. Un rem ha marxat riu avall, i una dona que també havia passat per la mateixa situació, que nosaltres l'ha recuperat. Sortim del riu i ens recuperem de l'espant, i donem les gràcies a la dona que ha recuperat el nostre rem.
Uns minuts després estem una altra vegada a l'aigua remant cap a Les Detroites, on ens parem a banyar-nos i fem unes boniques fotos d'un lloc on les parets de roques llises, s'aixequen verticalment.
Avancem pel Cirque des Baumes i ja només ens queden unes poques palades de rem fins a arribar al final del nostre recorregut en un lloc anomenat Les Baumes Basses, on escorem els nostres kaiacs. Són les 5h00 de la tarda, i hem tardat 7h en fer els 22 km que hi ha entre Ste. Enimie i Les Baumes Basses.
Ha estat una vertadera aventura, que recordarem sempre. Ens sentim molt cansats i ens fan mal les espatlles, però sabem que amb un bon descans ens recuperarem.
L'Aniol i la Núria s'han comportat com uns autèntics aventurers. L'Aniol controlant en tot moment el kaiac i superant totes les dificultats. La Núria remant amb força, sense defallir i ajudant-me en tots els moments difícils que ha sabut resoldre amb maduresa i decisió ferma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario