Avui hem deicidit tenir el nostre primer contacte amb el riu i hem trobat un recorregut curt, a les Gorges de l'Aveyron a l'alçada de Najac. El recorregut és ideal tant per la seva durada com per la seva varietat i els obstacles que ens ofereix.
A les 10h00 del matí ja estem equipats i a punt de començar. LLoguem dos kaiacs, un per a la Assumpció i l'aniol i un altre per a la Núria i per a mi. L'Aniol i jo tenim nocions de navegació en kaiac, i per això remarem i farem de timoners, però la Núria i l'Assumpció, que no tenen gaire idea, només remaran i per això seuran davant del kaiac.
El recorregut comença amb aigues tranquiles i molta vegetació a un costat i un altre. tot i així la Núria es mostra nerviosa, i no para de xerrar en tot moment.
Arribem al primer obstacle que consisteix en tres grans graons que hem de superar en un pas encaixonat per dues parets que el converteixen en un pas estret. El kaiac s'ens emplena d'aigua però aconseguim superar el pas sense caure a l'aigua. No podem evitar xocar amb les parets, i que el kaiac baixi una mica de costat. Després d'aquest obstacle tornem a les aigues tranquiles. Ha estat molt emocionant i encara que no hem pogut deixar constància gràfica ho portem gravat a la memòria.
El segon obstacle consisteix en baixar per un tobogan d'aigua. Hem hagut d'adreçar el kaiac abans d'encarar la baixada per evitar que s'ens quedés entravessat. Sembla fàcil però no ho és, i el pas estret no ens deixa maniobrar amb les pales. Així que ens deixem emportar confiant en que tot anirà bé. Aconseguim no caure, i això ho considerem tot un èxit.
Tornem a les aigues tranquiles, i aprofito per a fer algunes fotos. I ens trobem amb el tercer obstacle, que consisteix en un a zona de ràpids amb grans blocs de roca, uns que es veuen i alguns altres blocs amagats sota l'aigua. Aquests són els més perillosos. El kaiac de l'Aniol es queda encallat en una gran roca que sobresurt de l'aigua i retrocedeixo riu amunt per ajudar-los. Mentre mantinc l'equilibri en el meu kaiac, apreto el seu kaiac fins que aconsegueixo que baixi de la roca i segueixi la corrent del riu. Seguint amb els ràpids, ens trobem amb una zona d'slalom, i al xocar amb una roca el kaiac ha perdut l'equilibri i la Núria ha caigut a l'aigua. Jo em mantinc en el kaiac, mentre es queda encreuat entre dos grans blocs de roca. Quan aconsegueixo sortir de les roques, el kaiac baixa amb rapidesa, seguint el ràpid, i arrossego a la Núria, dins de l'aigua, i que està agafada al kaiac, en un dels seus costats. Condueixo el kaiac, palejant amb molta força, fins a un lloc trànquil i així fer pujar la Núria al kaiac. Quan controlo el kaiac i arribo a les aigues tranquiles, ajudo a la Núria a pujar al kaiac, i seguim el nostre recorregut que ja està a punt d'acabar. Tot ha quedat en un ensurt.
Ens dutxem en les instal.lacions d'un camping, i com que encara tenim temps, decidim arribar-nos a Villefranche de Rouergue, amb la intenció de visitar la seva plaça i els voltants.
En arribar no puc evitar la meva decepció al trobar la plaça plena de cotxes aparcats. Al comparar-la amb la Plaça de Sauveterre, la trobo petita, si bé la Colegial de Nôtre Dame presideix imponent la plaça en un lloc pre-eminent. Al voler entrar en l'esglesia ens trobem que hi ha un enterrament, i una llarga cua de persones que volen signar en el Llibre del Difunt. Tot plegat ens tira enrrera, així que decidim passejar pels carrers de la ciutat i donar la volta a la part antiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario